Saltar a continguts

Unió Esportiva Figueres

Navegació

Menú principal

1969-70: Descens a Preferent

1969-70
Ampliar imatge
TEMPORADA 1969-70. DESCENS A PREFERENT
L'estiu de 1969 va ser força mogut, amb una forta crisi directiva que es va resoldre amb l'elecció de Victor Ferreres per dirigir l'entitat. El 4 de juliol es va celebrar una tensa assemblea general extraordinària que va intentar resoldre la situació. A la pre-temporada, el Figueres va jugar el Trofeu Moscardó. En superar l'Olot i el Lloret va arribar a la final, disputada amb el Girona. Va ser tan igualada, que van caldre trenta penals per resoldre el nom del guanyador.

El Figueres també va jugar la primera edició del Trofeu de l'Estany de Banyoles, que no va poder guanyar en caure derrotat a les semifinals pel Girona (2-0) i haver-se de conformar amb una victòria de consolació davant l'Olot (1-0). En altres amistosos, la Unió va empatar amb el Marignane (1-1) i va vèncer l'Atlètic Balears (2-1). El grup quart de Tercera Divisió disposava de 20 equips. L'entrenador Milla tenia una plantilla formada per Borja i Reig (porters); Comamala, Joselín, Cortada, Rafa, Pío, Bartolomé, Català, Pagès Cubells, Rivera, Castro, Franco, Montero, Echegoyen i Busquets.

Abans que comencés el campionat el 7 de setembre, la Junta Directiva va disposar la col.locació d'un rètol que deia textualment: "Prohibida l'entrada als vestidors a tothom". Es veu que el racó íntim dels jugadors s'havia convertit en el mercat dels dijous. L'inici de lliga va ser positiu, amb un 2-0 favorable davant l'Atlètic Catalunya i la superació de la primera eliminatòria de la Copa deixant enrera l'Iruña amb un 0-1 en el seu camp i un triomf per 3-2 al camp de la carretera del Far.

A la lliga regular les coses es van començar a tòrcer i el 3 de novembre, la Junta de Ferreres va sancionar els jugadors per un inesperat 4-0 al camp del Santboia. Poc després va ser destituït Milla i el va substituir el tècnic Serrano, que aviat va ser criticat pel seu mètode de treball i els resultats obtinguts.

Malgrat això, es va superar una altra eliminatòria de Copa amb l'equip castelloní de l'Onda (3-0 aquí i 2-1 allà), encara que poc després el Sestao de Maguregui aixafaria les il.lusions unionistes amb un 3-1 a Euskadi i un ajustat 2-1 a Figueres. El 1979 va començar amb la imposició de la insígnia d'Or del club al restaurador Joan Duran. Amb un 0-2 davant l'Europa, es va acabar la imbatibilitat unionista en el seu camp, mentre els juvenils es proclamaven campions provincials.

Un arbitratge polèmic en el partit Figueres-Lleida, que va acabar amb 3-2 al marcador, amb gols de Montero, Franco i Echegoyen, va acabar amb el tancament federatiu del camp. El Figueres va haver de jugar el seguent partit a l'exili, en el camp gironí de Vista Alegre (per cert, va guanyar 4-1 al Nàstic). Per Fires el Barça va visitar Figueres i es va imposar per 1-4. Merce Montal, filla del president blau-grana, va fer la sacada d'honor. Amb el Barça jugaven Sadurní, Martí Filosia i Fusté.

A la lliga les coses anaven malament, pero un 0-2 a Reus va fer creure en la permanència a Tercera. Poc després, el Figueres va perdre per 3-2 a Gavà i va dir adéu a la categoria. Un 6-0 final amb el Mataró (amb 3 gols d'Echegoyen) no va servir de res. Un dilluns de juny, Ferreres va dimitir en una assemblea.

Es va crear una Junta Gestora que va presidir Bartolomé Mesquida des de l'1 de juliol fins al dia 22, quan va ser elegit formalment Pere Giró. EI Club tenia un dèficit de 450.000 pessetes. Es va contractar el tècnic Francesc Milla, que feia poc que tenia el títol nacional; obtingut en la mateixa promoció del figuerenc Castañer i els mítics Kubala i Santamaria. La novena posició a la classificació va suposar el descens a Preferent.

 
Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres