Saltar a continguts

Unió Esportiva Figueres

Navegació

Menú principal

1963-64: Un professor mercantil de president

TEMPORADA 1963-64. UN PROFESSOR MERCANTIL DE PRESIDENT
Malament es presentava al mes de juliol de 1963, la nova temporada 1963-64. Calgué buscar un nou president, en un moment de gran desgavell econòmic. Semblava molt difícil. Aquest problema fou el que va convidar a buscar una persona entesa en numeros i es va trobar en el conegut assessor fiscal i professor mercantil Aureli Teixidor, fill de Pere Teixidor que havia estat el primer cronista esportiu de Figueres. Va acceptar-ho en no trobar-se cap altra persona que se'n volgués fer càrrec. Va manifestar que no allargaria mes el braç que la mànega i va demanar als socis si volien que l'equip tornés a Tercera Divisió, i el crit fou unàmirne: "Si!".

Acostumats a tenir presidents que duraven dos o tres anys, Teixidor es va mantenir en el càrrec al llarg de sis temporades i va confirmar que "les aspiracions de la Junta Directiva son trobar la fòrmula justa en l'ordre econòmic que permeti el desenvolupament de l'entitat, i en l'ordre esportiu, reingressar a la categoria nacional". Va posar la mirada en el planter, amb un futbol mes modest però de mes futur. També va demanar paciència a l'afició i es nomenaren uns compromissaris per estar constantment vinculats amb els socis i escoltar la seva opinió. Va confeccionar un detallat estudi dels possibles ingressos de taquilla de cada partit, valorant els factors de cada un d'ells, i les despeses concretes, aconseguint un pressupost anivellat en el qual no es preveia dèficit. Va eliminar les quotes pro-fitxatges i va establir-ne una de voluntària.

Al camp van instal lar-se uns grans anuncis publicitaris que van permetre uns nous ingressos al club. Era tota una nova experiència reformista amb un criteri basat en la realitat econòmica, que aconseguí posar ordre al desgavell administratiu. Es jugava a Primera Regional i les noves adquisicions foren locals i provincials.

La plantilla estava formada per Lozano, Comamala, Serra, Oliver, Sans, Arana, Pairó, Carbonell, Sardà, Rafa, Ferrer, Campà, Coll, Geronès, Mascarell, Castaner, Ladaria.... Es van perdre Sala, Finín(aquest es reincorporaria poc després) i Franch, que passaren al Girona. El nou Carbonell era germà d'aquell Carbonell que havia estat un gran defensa central de la Unió Esportiva i era igualment figuerenc. Aquest juvenil havia començat a jugar al col.legi de la Salle i després va anar a l'Olímpic amateur i al Figuerenc. Va ser cridat dues vegades a la selecció juvenil espanyola. Era un golejador nat, amb un remat potentíssim.

L'entrenador fou novament Milla que, com tantes vegades, era l'home de confiança de la Junta. El primer partit de lliga es va jugar a casa contra l'Olot i es va perdre per 0 a 2, pero en el seguent partit a casa amb el Manlleu el resultat fou de 8 a 4; va seguir un Blanes-Figueres amb el resultat de 0 a 4... L'afició va veure un equip prometedor que va situar-se en posicions còmodes de la classificació, observant que els valors juvenils anaven en alça. Amb tot, tornaren els partits dolents i a l'última jornada el Figueres es va enfrontar al Ripoll, del resultat del qual depenia la promoció. Va guanyar per 7 a 2 i es va salvar. Al torneig seguent de la Copa Catalana el Figueres va guanyar els dos partits contra el Cassà (9 a 2 i 1 a 0), els del Sant Celoni (3 a 1 i 4 a 1), un al Roses (6 a 3), un altre al Bisbalenc (1-0) i només va perdre al camp del Roses (2 a 1) i va empatar al terreny del Bisbalenc (1 a 1). A la semifinal va caure davant el Moncada per 2 a 1 i 0 a 3.

La temporada havia estat de 48 partits, 20 victòries, 0 empats i 18 derrotes, 102 gols a favor i 82 en contra. Una cosa va sorprendre tothom: s'havia acabat la temporada sense dèficit, fet insòlit en aquells anys, fruit de la política econòmica meditada i executada pel president Teixidor.

 
Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres