Saltar a continguts

Unió Esportiva Figueres

Navegació

Menú principal

1979-80: Un "pobre" tercer lloc

1979-80
Ampliar imatge
LA DECADA DE LA IL.LUSIÓ
La Unió Esportiva Figueres va viure durant la dècada dels vuitanta una etapa daurada que va provocar que l'equip es donés a conèixer arreu de la geografia espanyola. Les grans campanyes a la Copa del Rei i els ascensos de Tercera a Segona B i d'aquesta categoria a la Segona A, van suposar unes pàgines glorioses en la història dels 75 anys d'existència del club figuerenc. Aquests ascensos van anar acompanyats d'altres fets significatius, encapçalats per la inauguració de l'Estadi Municipal de Futbol, situat en uns terrenys de Vilatenim, entre el riu Manol i la carretera de Roses.

Aquesta dècada també va coincidir amb les primeres retransmissions televisades en directe d'alguns partits de la Unió i la proliferació de jugadors estrangers, alguns més bons que d'altres, que van combinar la seva presència a l'equip unionista amb la de jugadors nacionals de categoria que van acabar les seves carreres esportives a Figueres. Aquest va ser el cas de Paco Martínez, campió de la famosa Recopa del Barça a Basilea l'any 1978, que un cop abandonat el futbol actiu va fer d'entrenador i secretari tècnic, al mateix temps que el 1991 era nomenat alcalde del seu poble adoptiu, Portbou.

Seguim, però, en el que es el relat històric de les setanta-cinc temporades futbolístiques que motiven aquest llibre.

TEMPORADA 1979-80. UN "POBRE" TERCER LLOC

El Figueres va preparar la temporada 1979-80 amb la incorporació de diversos jugadors que serien una peça clau a l'equip que entrenava Emilio Aldekoa, amb Santos d'ajudant. L'arribada de Serra i Gómez, procedents del Girona, i dels terrassencs Vila i Ramos, es veuria acompanyada per l'ascens al primer equip del juvenil Ares.

El Club va donar la baixa a Veleta, Cros i Cortada, mentre que Bartolo s'acomiadava del futbol actiu i Semis i Muñoz marxaven a fer el servei militar. Durant la pre-temporada van succeir alguns fets anecdòtics i al mateix temps lamentables, el més destacat dels quals va ser el que va protagonitzar l'àrbitre figuerenc Enric Rovira, que va ser amenaçat per uns desaprensius perquè volia arbitrar de franc un partit a benefici de l'Altem i que al final es va jugar: l'Escala i Figueres van empatar a 3 gols.

La plantilla unionista tenia en el jugador Lluís Busquets, amb trenta anys, la presència de l'experiència, al costat d'Exegoien, un altre veterà que podia garantir l'èxit davant la porteria contrària. El Figueres militava en el grup quart de Tercera Divisió. Abans de començar la temporada es va disputar el IV Torneig Ciutat de Figueres, que va guanyar l'Olot 2-1 en una final disputada amb el Nàstic. La Unió va guanyar a casa el que havia perdut a fora, ja que es va imposar als garrotxins en el Torneig de l'Estany.

El començament de lliga va ser força irregular i va forçar la destitució del tècnic Aldekoa, que va ser substituit pel barceloní Jordi Gonzalvo. Quan ja s'havia creuat l'equador del campionat, els resultats van fer aparèixer les primeres esperances d'ascens. A la penúltima jornada, el Figueres era a dos punts del líder Andorrà i a un punt del segon, el Reus. Una derrota per 1-0 a Santa Coloma de Gramenet va deixar l'equip en el tercer lloc. La Directiva no va renovar Gonzalvo i el seu lloc el va ocupar Josep Seguer. El Figueres va obtenir l'únic passaport gironí per a la Copa del Rei de la temporada vinent. Va acabar la temporada amb 20 victòries, 9 empats i 9 derrotes, amb 89 gols marcats i 45 d'encaixats en 38 partits jugats.


 
Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres