Saltar a continguts

Unió Esportiva Figueres

Navegació

Menú principal

1991-92: Tocar el cel de la 1a

1991-92
Ampliar imatge
TEMPORADA 1991-92. TOCAR EL CEL DE LA PRIMERA
La temporada 1991-92 es va planificar amb ganes de consolidar la feina iniciada l'any anterior. El Figueres va fitxar el jove defensa de la Damm Ramon de Quintana, el davanter nord-americà Peter Vermes, el també davanter granadí Gilberto, els centrecampistes del Palamós Àngel i Chiri, i va obtenir una cessió que seria clau durant la temporada, la del porter blaugrana Toni Jiménez.

El club va signar un contracte de filiació amb l'Olot, que després portaria molta cua, en virtud del qual D'Alessandro va poder disposar de diversos jugadors garrotxins: Xavi Pagès, Jordi Melero, Jordi Grabulosa, Pep Pagès i Carles Curós. La Segona A d'aquesta temporada va ser molt dura, amb equips que lluitaven clarament per l'ascens, com ara el Celta, el Rayo, el Betis, el Lleida i el Ràcing de Santander. Pero curiosament, el millor equip de tots, durant moltes jornades, va ser la Unió Esportiva Figueres, que va acabar la primera volta del campionat liderant la categoria.

Tab Ramos s'havia destapat com un dels jugadors estrangers més rendibles de la Lliga i el jove porter Toni, amb la titularitat a les mans, anava fent camí cap a una fita molt important: els Jocs Olímpics de Barcelona. Una ratxa d'imbatibilitat de set partits consecutius abans d'acabar la primera volta va servir per confirmar una realitat que molts començaven a albirar: l'equip podia aspirar a l'ascens a Primera.


Mentre la Lliga seguia el seu curs, i l'entrenador demanava a crits reforços per assegurar el campionat, la seva persona anava guanyant adeptes i admiració. El seu caracter dialogant, la seva qualitat humana i fins i tot espiritual, van convertir Jorge d'Alessandro novament en un ídol, anys després d'haver triomfat a la lliga espanyola i d'haver perdut un ronyó en plena competició.

Al costat del seu segon Manel Pagès, del preparador físic Ismael Dos Santos, del massatgista Gaspar Sala, del metge Ferran Bautista i del secretari tècnic Paco Marínez, va formar un equip que podia aspirar a tot. El seu carisme era tan gran, que va ser protagonista fins i tot del Full Parroquial en la seva edició del 19 de gener de 1992. En una entrevista a la pàgina central, D'Alessandro deia sobre el Figueres que no s'havia d'oblidar "que som un equip modest, amb moltes dificultats, pero formem un equip de gent treballadora que intentem sempre el millor".

A la recta final del campionat regular, el Figueres va perdre pistonada, i d'un ascens més que segur va passar a haver de lluitar amb el Rayo i el Betis per les tres places de darrera el líder Celta. Les dues primeres posicions donaven pas a l'ascens directe a Primera. La tercera i la quarta optaven a la promoció. Al final, el Celta va quedar campió (53+15); el Rayo, segon (48+0); el Figueres, tercer (47+9) i el Betis, quart (46+8). La classificació per a la promoció va ser celebrada amb cava en els vestidors i alegria a la grada, encara que amb el regust d'haver perdut una ocasió irrepetible de pujar directament.

A la promoció s'ha d'enfrontar al Cadis. El primer partit s'ha de jugar en el Ramon de Carranza. L'afició es desplaça amb l'equip amb un avió de la companyia Air Europa. Altres aficionats arriben a terres andaluses pels seus propis mitjans. A les habitacions de l'Hotel es viu amb agitació el dia abans del partit, mentre la gent mira per televisió l'arribada de la Flama Olímpica al port grec d'Empúries. El Figueres perd per 2-0, però encara manté algunes esperances. A la tornada, Vilatenim viu un ambient de somni, les grades son plenes i la ciutat vibra amb l'equip. TV3 televisa els dos partits.

La capital de la comarca s'atura per viure noranta minuts en espera d'un miracle. D'Alessandro dona ànims als seus homes i no para de petonejar la creu que porta penjada al coll. El partit comença i el Cadis no afluixa. Al final s'acaba en empat (1-1) i el somni s'esvaeix. Amb la derrota en la promoció comença una desfeta d'incalculables proporcions. Una bona part dels jugadors marxen de l'equip. D'Alessandro fitxa pel Betis i el club, camí de la reconversió en Societat Anònima Esportiva, veu inflat el seu dèficit amb una temporada que ha costat cents de milions. El porter Toni es qui millor celebra l'excepcional trajectòria figuerenca, juga els Jocs Olímpics de Barcelona en qualitat de titular i es penja l'or al coll en l'escenari dels seus somnis, el Camp Nou.

L'eliminatòria per a l'ascens suposa quelcom més que una fita històrica, es el tancament d'un cicle presidit per Emili Bach. La seva màxima il.lusio, l'ascens a Primera, no es materialitza, però amb ell Figueres i la comarca viuen el despertar d'un somni que han tingut a l'abast de la mà.

Bach confessa a qui escriu que "ho he donat tot pel futbol i el futbol m'ha donat moltes coses bones, però tambe grans decepcions". En la llista de les segones, apareixen les figures sense escrúpols d'alguns jugadors professionals que han passat pel Club.

UE FIGUERES 1991-92.
Els homes que han fet possible la millor temporada: Toni "Rambo", Quim Ferrer, Chiri, D'Alessandro "el gordo", "Tintín" Márquez, Marín, Alejo "rústico", Pere Gratacós "el turco", De Quintana, Vilanova "el marqués" , M. Pagès "Asterix", Emili Bach "el presi", "Pitu" Duran, Corominas "Giovanni", Valentín "el chino", Altimira "el jefe", Gilberto "el tanque", Peter Vermes, Urbieta "riau riau", "Lobo" Carrasco, Gaspar Sala "Pat", Ferran Doc, Comas "el loco de la colina", Russet "el nen", Ismael dos Santos "el profe", Ángel, Tab Ramos.

 
Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres