Saltar a continguts

Unió Esportiva Figueres

Navegació

Menú principal

1939-40: Dificultats de la postguerra

Dificultats de la postguerra
Ampliar imatge
TEMPORADA 1939-40. DIFICULTATS DE LA POSTGUERRA
Acabada la guerra va costar de refer-se, pero la temporada 1939-40 seria la base per a la formació d'un nou gran equip. Hi havia jugadors novells, ja que a més dels morts a la guerra en faltaven alguns altres que eren presoners de guerra. Entre l'Ajuntament i la butxaca del nou president, Carles Perxas, propietari d'una gran botiga i magatzem de ferrreteria al carrer de Caamaño, es van pagar les obres de reparació del camp. La seva gestió esportiva es recolzava en el vice-president Miquel Guillamet, home base i president real que, per motius polítics del moment, estava inhabilitat per al càrrec de president. Com a tècnic hi havia l'antic jugador Joaquim Prats i com a tresorer, el popular Pere Navet, que tenia una agència de transports.

EI primer partit es va jugar el 12 de març, tot just acabada la guerra a Figueres (a Espanya va finalitzar l'1 d'abril), contra el 509 Batalló del Castell,al qual va vèncer per 5-0. Altres partits foren contra el Batalló d'Enginyers, el Terç de Requetes Santiago, Regiment de Sant Ferran, ex-combatents (aquest amb el resultat d'11 -1) i diversos amistosos, un d'ells contra el Portbou que es va guanyar per 6-2. Ens aquests partits inicials alguns dels nous jugadors,alguns d'ells eventuals, foren Corominas, Santos, Batlle, Vila, Ariza, Romans,Casas, Quijada, Badet, Sirvent, Colomer... En total es jugaren 16 partits, amb 9 victòries, 5 empats i 2 derrotes, 78 gols a favor i 35 en contra.

El primer torneig oficial, iniciat el 17 de setembre, va ser contra l'Escala, l'Olot, l'lecsalis de Sant Feliu de Guíxols i el Roses. Va guanyar-lo l'Olot, i el Figueres va quedar en segon lloc. Un altre torneig regional fou contra el Farners, el Blanes, l'lecsalis i l'Escala, i va guanyar-lo el Figueres. Després es jugà una lliga amb bons resultats: Tordera (6-0), Poble Sec (7-1), Gladiadors de Barcelona (6-1), l'Escala (6-1), Farners (9-1), etc. El Figueres quedà campió amb set punts d'avantatge. Finalment, per Santa Creu es jugaren dos partits contra el C.D. Hércules d'Alacant (1-3 i 0-1).
Al final es varen jugar un total de 43 partits, amb 30 victòries, 6 empats i 7 derrotes, amb 168 gols a favor i 63 en contra.

L'equip titular era força nou: Domínguez, Tresené, Faig, Guinea, Vilagran,Padilla, Baró, Dunjó, Sala, Sánchez, Pagès, Quijada, Jacomet, Hilari, Fabregó i Sol I. Aquests dos últims també han passat a la història per la seva qualitat i permanència en l'equip. Fabregó, oriünd de Portbou, era un defensa tenaç que va formar línia durant molts anys amb Jacomet, i era conegut arreu dels camps de Catalunya per la seva fermesa. El fitxaren per 100 pessetes i li oferiren feina a la ferreteria del president Perxas. Sol, també procedent de Portbou, tenia una agencia de duanes, molt fi de joc i sobretot amb un xut potentíssim, que feia tremolar els porters contraris. Era un jugador de primera divisió. En aquesta temporada va aconseguir marcar 52 gols, que fins aquell moment era el rècord del club, però que superaria l'any seguent.

En aquesta temporada també va iniciar-se a Figueres el torneig juvenil promogut pel Frente de Juventudes, en el qual hi participaren diversos equips locals que van constituir una pedrera de jugadors. Entre aquests equips hi havia el PIC i la Salle (ambdós del Col.legi la Salle), l'Inem (de l'Institut de batxillerat), Iberia, Huracán, Atlètic, Imperio, Cultural C., etc.

En els primers mesos, i abans d'iniciar-se el partit, els jugadors i el públic havien de cantar l'himne de la Falange, el Cara al Sol, braç en alt, tal com era la salutació oficial del règim d'aquell moment. El manteniment de l'ordre públic va passar a dependre de la Policia Armada.

 
Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres