Saltar a continguts

Unió Esportiva Figueres

Navegació

Menú principal

1972-73: De culés a periquitos

1972-73
Ampliar imatge
TEMPORADA 1972-73. DE CULÉS A PERIQUITOS
La temporada va ser força accidentada i va servir per veure que les relacions amb els equips grans depenen dels favors donats i rebuts. Es van fer obres per valor de 150.000 pessetes al camp de la carretera del Far i es va començar a parlar de cobrir la tribuna, amb un projecte pressupostat en 600.000 pessetes. L'assemblea de l' 11 de juliol va acordar apujar les quotes dels socis entre un 15 i un 20 per cent. Una mesura que no va ser massa popular. Vilarrodà va continuar a Figueres i Pepe Pinto va poder comptar amb les destacades incorporacions de Marina (Calvo Sotelo) i Calderer (que amb el Granollers havia marcat 30 gols), pero va perdre Cubells, que se'n va anar a Granollers. L'àrbitre empordanès Enric Rovira va ser ascendit a la categoria Preferent.

Poc després d'encetar el campionat, insistents rumors van situar el blau-grana Martí Filosia al Figueres, derivats de les seves relacions comercials amb una botiga de la ciutat. Amb el Figueres líder, van aparèixer altres rumors que deien que Giró abandonava la presidència. La bona trajectòria de l'equip va provocar que la gent tornés al camp municipal.

Giró va pagar un sopar a la plantilla pel seu bon rendiment, que va fer-se a Espolla, i va tirar per terra una suposada fama de gafe quan va viatjar per primer cop amb l'expedició unionista fins a Banyoles, on es va guanyar per 1-3 i es va mantenir el liderat. Una entrebancada amb el Granollers a casa (3-4) seguida d'una derrota a Andorra (1-0), va permetre al Barça Atlètic situar-se al capdavant a tres punts dels figuerencs. Pinto va ser criticat pel seu excessiu conformisme i abans d'acabar la primera volta, Giró va confirmar que plegaria en acabar la temporada.

Els resultats no van acompanyar, i en més d'una ocasió el president va protagonitzar una "lectura de cartilla" als jugadors i al cos tècnic. El 28 de gener de 1973 va arribar un fet transcendent, quan el Figueres va guanyar per 3-1 al líder, el Barça Atlètic, que venia amb ganes de refrendar com fos la seva posició. Els de can Barça no es van agafar gens bé aquella derrota i va repercutir en les relacions entre els dos clubs.
El tradicional partit amistós de Fires amb el Barça no es va jugar, i el Figueres va contactar amb l'Espanyol per disputar-lo.

Els pericos van acceptar i van venir amb les seves figures (Solsona, Amiano, Carbonell, Roberto Martínez i altres). Un empat sense gols va deslluir l'enfrontament. A la Lliga, la Unió va arribar al segon lloc després de golejar per 4-0 l'Andorra, amb tres gols de Calderer. Al final, l'equip va acabar en tercera posició després de perdre les opcions d'ascens a la Cava (2-0).

La temporada es va cloure amb 20 victòries, 7 empats i 11 derrotes, amb 68 gols marcats i 35 d'encaixats, que van permetre sumar 47 punts. El barça Atlètic va ser campió amb 56 punts, i la Gramenet va ser segon amb 50 punts. Els joves Rodríguez i Pagès van ser tantejats per diversos equips grans. Bartolomé, que estava cedit al Peralada, interessava al Barça. Els blau-grana també van fixar els seus ulls en un noiet de l'equip infantil: Josep Duran i Pagès, "Pitu" Duran. Pere Giró va deixar la presidència: "marxo cansat i amb alguna decepció a sobre", va dir. L'assemblea general va elegir Antoni Pagès per substituir-lo. Pepe Pinto va ser fitxat per l'Atlètic Balears.

 
Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres