Saltar a continguts

Unió Esportiva Figueres

Navegació

Menú principal

1949-50: Nou camp al carrer del Far

1049-50
Ampliar imatge
TEMPORADA 1949-50. EL NOU CAMP DEL CARRER DEL FAR
Va iniciar-se la nova temporada 1949-50 amb dos partits amistosos que resultaren decebedors contra els clubs amateurs locals, Uspeac i Figuerense, als quals el Figueres només va poder vèncer per 2-0. La lliga, però, començà amb resultats força bons: Figueres-Villanueva 5-2, Figueres-Mollet 4-1, Agramunt-Figueres 0-3, Figueres-Palamós 4-1, però després es va desinflar i va acabar vuitè. Aquesta temporada seria l'última que la Unió Esportiva jugaria al camp de les Monges.

L'últim partit fou contra el Valls i es guanyà per 4-2. S'acabà aquell espectacle de corrues de gent enfilant pels carrers de Sant Pau i González de Soto cap al vell camp. L'Ajuntament, que estava presidit per l'alcalde Joan Bonaterra, fill d'un dels fundadors del club,va projectar la construcció d'un nou camp municipal d'esports i va arribar a un acord amb la Junta de l'Asil Vilallonga per llogar l'horta que aquesta institució tenia al carrer del Far i que servia per al conreu de verdures i hortalisses a l'esmentat asil. Es va contractar al preu de 30.000 pessetes l'any. La percepció es garantia per la retenció del deu per cent de la taquilla de tots els partits que se celebressin al nou camp i, en tot cas, al final l'Ajuntament cobriria la diferència, que representava l'aportació municipal a l'esport figuerenc. El projecte fou de l'arquitecte municipal Alexandre Bonaterra i les obres es van iniciar a principis d'any.

El nou camp fou bastit en cent quatre dies i va costar 149.727'37 pessetes. Es van col.locar cinquanta mil rajols i 350 metres cúbics de formigó. A la part central de les grades hi havia una gran llotja per a les autoritats i, a la part superior, tres de més petites, una per a la Junta del Figueres,l'altra per a la premsa i una altra per a la Junta forastera. El terreny tenia les dimensions de 99 x 64 metres i la capacitat era de 5.000 espectadors.

S'inaugurà per les Fires de la Santa Creu amb un Figueres-Barcelona, amb els internacionals Basora, César i Gonzalvo II i el mític Kubala, que acabava de sortir d'una malaltia pulmonar que s'havia fet creure que era incompatible amb la pràctica del futbol. El resultat fou de 2 a 4. El camp es va omplir totalment d'espectadors i va obligar a situar cadires al llarg de totes les bandes a l'interior del camp que també s'ompliren. Un fet insòlit es que s'esgotà el taquillatge i es va haver d'improvisar un nou càrrec d'entrades per atendre la demanda. La recaptació va permetre reemborsar unes obligacions que havien estat lliurades per atendre el dèficit de temporades anteriors per un import de 60.000 pessetes.

S'havien fet alguns comentaris sobre la necessitat de disposar d'un camp digne: terreny més gran, major nombre de socis i mes comoditats. S'havia arribat a dir que a Figueres mai es podria veure bon futbol jugant en el petit camp de les Monges. Cal recordar que en el nou camp del carrer del Far el Figueres hi va passar sis temporades (de la 1950-51 a la 1955-56) abans no es va pujar de categoria: de la Primera Regional a la Tercera Divisió.

La temporada fou regular, amb 34 partits jugats, 14 de guanyats, 5 empats,15 derrotes, 77 gols a favor i 78 en contra. Un dels partits de més qualitat fou el jugat contra l'Espanya Industrial, filial del Barcelona, que van guanyar els forasters per 6 a 2, ja que en aquell equip hi havia figures com Manchón, Aloy,Llabaria... que després foren titulars del Barcelona. El jugadors del Figueres eren: Echezarreta, Jacomet, Carbonell, Valenzuela, Padilla, Perez, Martín,Colomer, Vilagran, Encinas, González, Escobar (un altre professional del futbol), Bosch, Garriga, Pallares, Jordà(tots aquest van jugar en els partits d'inauguració del camp davant el Barcelona), Rodri, Fàbregas, Torquemada (jugador procedent del Portbou que es va negar a jugar i passà el seu cas a la Federació), Pujals, Millán, Saurí i Mauri. Dels nous va destacar el figuerenc Echezarreta, un porter amb gran col.locació i eficàcia. Per contra, van abandonar el futbol tres jugadors històrics de la pedrera: Jacomet (16 temporades), Pagès (15 temporades) i Fabregó (10 temporades). Van plegar desanimats i manifestaren que "hauriem volgut acabar la nostra vida futbolística aquí...".

En realitat era una demostració que els anys no passen endebades. Aquell any el Figueres va ampliar la seva activitat creant seccions de tennis, hoquei sobre patins, basquet i pilota basca, amb molt bona intenció però sense gaire èxit. En realitat, això responia al fet que a la Junta Directiva hi havien entrat alguns vistes de duanes que practicaven aquests esports considerats de societat, juntament amb les seves esposes.

Una grata visita fou la de l'antic jugador unionista Walter, que va venir expressament d'Alemanya a Figueres acompanyat de la seva esposa i fou rebut amb gran entusiasme a l'estació del ferrocarril per la Junta Directiva i un grup de vells aficionats.

 
Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres