Saltar a continguts

Unió Esportiva Figueres

Navegació

Menú principal

Presentació

Els inicis
Ampliar imatge
L'APARICIÓ DEL FUTBOL A FIGUERES
Un joc nou
El futbol apareix a Figueres a principis d'aquest segle, introduït per uns quants joves figuerencs que estudiaven a Barcelona, els quals també s'iniciaren en altres esports moderns -el law-tennis, l'equitació, la gimnàstica sueca- com assenyala la premsa d'aquella època, fet que demostra que es tractava d'unes activitats practicades inicialment per nois de famílies de bona posició. Sabem que fins al 1904 no es va veure a Figueres la primera pilota reglamentària de futbol. Era de fabricació anglesa i fou portada de Suïssa per l'estudiant Josep Maria Giralt, fill d'una família acomodada que tenia una botiga de teixits de cotó al carrer de Besalú, cantonada amb la pujada del Castell. Costava deu pessetes, quantitat equivalent a un jornal de paleta. El balon round, com l'anomenaven, va causar impressió per la seva dimensió i característiques especials. Altres dos joves figuerencs, Carles Viada i Cèsar Badosa, que estudiaven a Barcelona i havien practicat el futbol a l'escola, van unir-se a Giralt i animaren els seus amics estudiants de l'institut de batxillerat local a jugar al futbol. Eren els germans Juli i Ferran Sunyer, Salvador i Emili Jué, Carles Cusí, Quilià, Joaquim Cusí, Bertomeu Trulls, Martí Llogaia, Marià Llorens..." Tots ells socis del Casino Sport Figuerenc, i per tant, fills de casa bona.".

Així, per exemple, carles Cusí fou la persona més rica de Figueres; Joaquim Cusí, el propietari dels laboratoris El Norte de España; Martí Llogaia, apoderat de la Banca Perxas, Dorca i Cia. Aquests nois aprofitaven els descans entre les classes per donar cops de peu a la pilota, al pati o a la plaça de l'Institut, molestant els altres estudiants i els vianants amb les seves corredisses.
La primera referència figuerenca que hem trobat a la premsa local sobre un "partit" de futbol es remunta a la setmana de Nadal del 1908 i explica que un grup d'estudiants, aprofitant les festes, varen jugar "amb gran animació a la plaça de braus unes partides de futbol organitzades per l'Associació de Joves.Al poc temps aquest joc fou copiat per l'altra mainada de la ciutat i es jugava al mig de qualsevol carrer. La premsa explica que "els carrers i places s'han convertit en un camp d'esports, sobretot el foot-ball, que és el que impera en els jocs de la mainada i algun grandassàs que s'hi barreja."

Posteriorment, ja amb un joc més reglamentat, els estudiants van anar al camp dels Enginyers, al terme municipal de Vilafant, avui convertit en urbanització. Aquest camp era dit dels Enginyers perquè els militars del castell l'havien llogat i emprat força temps per fer-hi pràctiques amb trinxeres, fossats i fortificacions. Era propietat de la família benestant figuerenca Torras Botiñà. Al camp hi havia plantades oliveres que en diverses ocasions serviren d'amagatall per als nois futbolistes quan algun pare els anava a buscar enfadat perquè jugaven a aquell nou esport.

La premsa deia que "els pares no volen que els fills juguin al futbol per por que s'esguerrin" i "com voleu que vagi bé una cosa que en lloc de fer-se amb el cap es fa amb els peus!". Altres opinions de la premsa eren que es tractava d'un joc bàrbar i massa bast.
Nous llocs de pràctica d'aquest futbol inicial, per a la resta de mainada, foren les places de la Peixateria (avui Gala-Dalí) i de les Patates , el Firal dels Burros, l'era de'n Deseia (actualment Jardí Enric Morera), el passeig Nou o algunes de les diverses eres de batre cereals que encara hi havia a la ciutat. Cada barri tenia un "terreny de joc". Fins i tot els militars tenien el seu a la plaça d'armes del castell. No hi havia pas senyalitzacions de cap tipus i les porteries eren dos munts de rocs. Allò primordial era aconseguir introduir la pilota a la porteria contrària, com fos i a cops de peu.

ELS PRIMERS EQUIPS

El primer equip figuerenc de futbol organitzat fou l'Sport Club Empordanès, l'any 1909, format al Casino Sport Figuerenc. Va ser-ne el primer president Ricard Imbert. L'historiador Eduard Rodeja, que va viure aquella època, diu que "en aparèixer l'afició al futbol fou fundat, com a filial, l'Esport Clun Empordanès" i que jugava al velòdrom, dit així perquè el 1893 hi havia un velòdrom propietat d'aquest Casino que fou el segon de Catalunya, al lloc on avui hi ha l'estació central d'autobusos. Al poc temps van traslladar-se a l'esmentat camp d'experiències del cos d'enginyers, on havien practicat inicialment els estudiants, ja que el terreny del velòdrom va quedar en desús el 1910. Aquest equip emprava calces blanques, camiseta vermella i mitges negres. Les sabates les confeccionava el sabater Rosa, al carrer de Girona, al preu de 12 pessetes el parell, i les pilotes ja es feien a Figueres, a casa del baster Josep Pujol, a la Pujada del Castell, al preu de 8 pessetes.

El primer partit oficial de futbol va celebrar-se el dia 4 de maig de 1909. Hi hagué una preliminar entre dues seleccions locals, però el plat fort fou el matx entre el Girona Football Club i l'Sport Club Empordanès..

L'Ajuntament va oferir un trofeu, i unes quantes senyoretes de la nostra bona societat es van comprometre a bordar onze llaços per als onze joves que formaven l'equip. El setmanari Empordà Federal escriu que "la partida fou guanyada per l'equip figuerenc(3-1). L'espectacle agrada poc i creiem que si no es barreja amb altres, el trobarà sempre llaunòs el nostre públic". El partit fou presenciat per un centenar de persones. L'entrada a peu dret era gratuïta i les cadires costaven dos rals.

La comissió de festes va concedir una subvenció de 800 pessetes, que no fou suficient ja que al final hagué de ser de 5.000 per sufragar el dèficit total, perquè s'hi afegiren altres conceptes, cosa que portà aspres discòrdies dins de la corporació municipal. En aquest moment el president d'aquest club era Josep Bonaterra Gras i el secretari, Ricard Imbert, conegut com en Pipa. Bonaterra era un artista-pintor casat amb la filla de la botiga de robes de can Matas, del carrer de Besalú, i Imbert era fill d'un terrissaire de la Rambla i fou el primer àrbitre de futbol de la província, quan encara no s'havia publicat el reglament. La primera alineació futbolística a Figueres fou aquesta: Llogaia, Cusí, Llorens, Sáez, Quillà Badosa, Matas, Július Suñer, Cèsar Badosa, Josep M. Giralt, Viada i Rafael Jordà. El mes de juny es va tornar la visita a Girona, també amb victòria dels figuerencs i, segons la premsa de l'època,"amb un distingit públic" i amb un equip que tenia un gran "domini del joc que amb un bon entrenament els podrà donar moltes victòries".

L'any 1910 es va crear una altra entitat futbolística, dita Club Figueres Sport o Football Figueres, que va demanar l'ús del camp dels Enginyers, cosa que va denegar l'Ajuntament perquè ja estava compromès. Estava nodrit per joves menestrals i obrers, tenia la seu social inicialment a la plaça del Sol, número 2 i després a la plaça de l'Ajuntament i va jugar a l'era de'n Deseia, pels voltants de l'actual Jardí Enric Morera. L'antiga torre de la guerra carlina, situada a l'actual graonada del carrer Balmes, els servia de vestidor. N'era president Josep M. Pagès i vice-president, el music Simó Gratacós.

El club no depenia de cap entitat, els jugadors vestien calces blanques i samarretes de color morat i blau, després canviat pel blau-grana, i van jugar alguns partits contra el Portbou, el Palamós i l'Olot. Al poc temps "Anaven tan migrats de recursos que no podien pagar el lloguer del pis, els jugadors havien de traslladar i apuntalar les portes i moltes vegades empraven samarretes de qualsevol color, no podien comprar sabates de reglament i les pilotes eren farcides de pedaços abans no les llençaven". Va desaparèixer el 1913, absorbit per l'Sport Club Empordanès, quan aquest ja depenia del Casino Menestral Figuerenc, com s'explicarà més endavant. El 1911 la premsa local encara parla de dos partits jugats entre l'Sport Club Empordanès i el Club Figueres Sport, "cada equip al seu camp". L'Sport Club Empordanès va guanyar per 8 a 3. El mateix 1910 els aficionats locals van veure actuar a Figueres, per primera vegada, el Club de Futbol Barcelona, que acabava de proclamar-se campió d'Espanya, contra l'Sporting Club Nimes, amb el resultat de 4 a 0 favorable als barcelonins, i arbitrat pel figuerenc Ricard Imbert. El Barcelona va venir amb les despeses pagades, viatge en ferrocarril en vagons de tercera classe i el dinar a la fonda Armendares, situada a la Pujada del Castell. L'entrada al camp dels Enginyers fou gratuïta, però hi havia una primera filera de cadires de pagament, a les quals no es va asseure gairebé ningú, només alguna senyoreta.

Els inicis
Ampliar imatge
INICIS FUTBOLÍSTICS
L'any 1911 l'activitat de l'Sport Club Empordanes s'havia aigualit, motiu pel qual aquesta afició futbolística es va retirar del Casino Sport Figuerenc. Llavors els esportistes acudiren al Casino Menestral Figuerenc, que els va donar aixopluc i certa autonomia, i es va mantenir el mateix nom d'Sport Club Empordanès però amb la condició que figurava com a secció del Casino Menestral. Inicialment seguiren jugant al camp dels Enginyers, però aviat passaren al terreny de l'actual barri del Poble Nou, entre els carrers Balmes, Pirineus i Via Emporitana, molt proper a l'era d'en Deseia, totalment erm i orfe d'edificis.

Van canviar de color de camiseta. Ara portaven pantalons blancs i samarreta morada, després convertida en blau-grana. D'aquesta temporada cal parlar del primer torneig provincial en el qual participava el club figuerenc. Va jugar-se el 4 de maig i fou un fracàs, ja que només s'hi van incriure l'Sport Club Empordanès i el Palamós. El resultat fou de 5 a 1 i l'àrbitre va ser Ricard Imbert. Un altre esdeveniment d'aquest any fou el primer partit internacional jugat el dia 5 de maig entre l'Sport Club Empordanès i l'United S.M., equip d'un vaixell anglès ancorat a Roses, en el qual perderen els figuerencs per 4 a 1. El 1914 també es va dissoldre l'Sport Club Empordanès del Casino Menestral.

La premsa, en fer el resum de la temporada 1913-14 opinava que hi havia una gran fredor del públic envers aquest esport i que la "classe rica, la que devia fer-ho, no sols no ha cooperat en res, sino que mes aviat L'ha criticat". Malgrat aquest comentari, van néixer dos nous clubs: l'Sport Club Català, al mateix Casino Menestral, que jugava a L'era d'en Deseia, i L'Sport Club Figuerenc, adherit al Casino Sport Figuerenc, que novament disposava de club de futbol, amb el nom de Joventut Sportiva i Artística, i que jugava al camp del Poble Nou, encara erm i sense d'edificacions. Això va durar uns cinc anys, durant els quals van aparèixer alguns altres clubs efímers com L'Atletic Club Figueres, el 47 en línia format per soldats, Casuals Football Club d'estudiants...

A principis del 1919 s'adonaren que no podien subsistir dos clubs separats (Sport Club Catala i Joventut Sportiva i Artística) i els dos casinos decidiren fusionar-los donant lloc a la Unió Esportiva de Figueres. Dos factors foren decisius per a aquesta fusió: la impossibilitat de mantenir dos clubs en cas de federar-se, únic sistema per a participar als campionats oficials, i la manca d'un camp amb dimensions reglamentàries. Ni L'era d'en Deseia ni el camp del Poble Nou reunien cap condició ni mida.

Tampoc podien pensar en el camp dels Enginyers, que en aquells moments estava llogat a un particular i era ple d'herbes per a la pastura del bestiar i en tot cas caldria indemnitzar-lo. En aquell moment hi havia un terreny dins de la vila amb possibilitats de convertir-se en un camp de futbol reglamentari. Era L'horta de L'Institut, procedent de L'antic convent de franciscans (avui edifici i pati del col legi públic Sant Pau), que en desamortitzar-se al segle passat va passar a mans de L'Ajuntament. Els dos clubs figuerencs havien demanat el seu us. Primer fou el club del Casino Menestral Figuerenc i després el del Casino Sport Figuerenc amb la finalitat de fer-hi, a més de futbol, exercicis i jocs atlètics,curses...

L'Ajuntament els autoritza sempre i quan es posessin d'acord en les hores i dies que volien jugar cadascú i a compensar les despeses que el primer havia fet per a L'arranjament del terreny. Al mateix temps, L'Ajuntament proposa la fusió dels dos clubs, considerant que aniria molt millor al camp que no pas utilitzar-lo per separat. D'aquí va venir el nom de "unió", és a dir, fusió.



 
Aquest web forma part de: Portal d'Entitats de Figueres